by Rosell Advocats

La impugnació de testament a Catalunya

A Catalunya, tot el relacionat amb les herències i successions es troba regulat en un Codi Civil, el Codi Civil de Catalunya. Una de les peculiaritats es refereix al procés d’impugnació d’un testament.

Com s’impugnen els testaments a Catalunya?

En general, la impugnació es realitza en sol·licitar la nul·litat del testament, al·legant alguns dels motius que contempla la llei. En aquest cas, el procediment d’impugnació d’un testament està regulat en el Codi Civil Català.

Primer, s’exigeix la nul·litat del testament. I, en declarar-se aquest nul, s’apliquen les normes generals sobre successions en l’àmbit de Catalunya, o bé passa a aplicar-se un testament anterior i vàlid.

En el cas concret del Codi Civil de Catalunya, es preveu la impugnació completa del testament en els següents casos:

• Si no es tracta d’algun dels tipus de testament contemplats, és a dir, davant notari o hològraf.
• Quan no compleix els requisits legals de capacitat i de forma.
• Si s’ha atorgat mitjançant engany, violència o intimidació greu.
• Si no s’indica la data i el lloc del seu atorgament, o si aquests són erronis.
• En el cas que no institueixi un hereu, tret que es nomeni marmessor universal.

A més, hi ha un altre motiu per a impugnar una part del testament. És l’anomenada nul·litat de disposicions testamentàries. Les causes per a acollir-se a ella són les següents:

• Cometre un error en la persona designada o en l’objecte, o amb enganys, violència o intimidació.
• Que hi hagi un error en els motius tal que el testador no hauria atorgat el testament d’haver sabut que estava en aquest error.
• Que el testador redacti un nou testament creient erròniament que l’hereu designat en un anterior ha mort. En aquest cas, serà hereu l’instituït en l’anterior, però la resta de llegats i altres disposicions de l’últim testament romandran en vigor.

El procediment per a impugnar un testament a Catalunya

Exercitar l’acció de nul·litat, o cosa que és el mateix, el procediment d’anul·lació d’un testament, pot fer-se per a la seva totalitat o per a una part d’aquest. I poden sol·licitar la impugnació les persones a qui pugui beneficiar aquesta declaració de nul·litat, després d’iniciar-se el procés de successió. La possibilitat d’anul·lació caduca als 4 anys des que la persona capacitada per a això coneix la causa de nul·litat.

Tanmateix, no poden exercir aquesta acció de nul·litat aquells que, fins i tot coneixent la possible causa per a la nul·litat, admetin la validesa del testament després de la mort del testador i renuncien a aquesta acció.

La principal conseqüència de la nul·litat testamentària és que la successió passa regir-se pel testament anterior que sigui vàlid. Si no existeix, es produeix una successió intestada, regulada també en el propi Codi Civil de Catalunya.

La nul·litat del testament comporta també la de tots els codicils i instruments testamentaris atorgats pel testador, excepte quan siguin compatibles amb un testament anterior que es mantingui en vigor.

En canvi, si la nul·litat és només parcial, d’alguna disposició aïllada, no provoca que s’anul·li tot el testament. Tret que s’estimi que, sense les disposicions anul·lades, el testador no hauria redactat les disposicions vàlides.